Restaurant Akelaré – Donostia

Aquest cap de setmana el Pol i jo hem anat a San Sebastian i allà no podia faltar anar a algún dels millors restaurants de la zona, l’Akelaré, amb 3 estrelles Michelín. En un restaurant així tot compta, i l’entorn és preciós. L’espai de l’Akelaré és semblant a un hexagon, tot envitrallatamb vistes a l’oceà. A més les taules són molt intimes i grans, aportant comoditat. El servei és molt correcte: just entrar t’acomoden i et porten la carta. Pots triar entre dos menús degustació o la carta i després un somelier t’ajudarà amb el vi. Pel que fa el Somelier ens va tocar un noi molt jove i trempat que no va tenir pegues en bromejar en política i en recomenar-nos un vi sense preguntar què haviem triat. Espero que li haguéssin dit abans perquè no sóc de l’opinió que tot queda bé amb un menú degustació basat sobretot en peix, i demanant un negre, no tots queden bé! Pel que fa el menú, aquest era de 8 plats (dos d’ells no tenen foto, ens vam oblidar!! coses del directe!) i ens van donar instruccions d’ús i tot!

Gel de tomàquet d’albahaca amb esponja de ceba, sals de bany marines, crema de idiazabal i cóctel oral: L’aperitiu. El cóctel, que era de cava, estava boníssim, però la crema d’idiazabal (el meu formatge preferit!) no em va semblar d’idiazabal, em va decepcionar. Les sals de bany, bonissimes, amb el gustet a gamba a la planxa…mmm!

“Xangurro en esencia sobre Blini de su Coral y Gurullos”: el Xangurro és típic del país basc, per tant podem dir que aquí es jugava l’honor de la cuina basca xd i estava realment bo. L’acompanyant simulava arròs però en realitat eren granets de farina, molt bons. Un plat molt correcte

“Navaja con pata de Ternera“: calia combinar cadascunad e les tres coses que veieu al plat. La gràcia era que la carn no era exactament carn, sinó una gelatina feta del seu aroma.

“Foie Fresco a la sarten con “escamas de Sal y Pimienta en Grano””: A mi em costa molt de menjar foie. M’agrada però la textura se’m fa dificil. Aquest me’l vaig acabar tot! La única pega, la dolçor. La sal no era sal sinó una mena de sucre, i el pebre eren granets d’arròs.

“Mosaico de Pochas en Ensalada”: per mi un plat català, doncs el mosaic era com una mena d’escalivada i les bledes…el que mengem quan anem a Sant Llorenç junt una bona botifarra. No em va acabar d’agradar el contrast, no hi havia cruixent, que hagués anat bé per la farinositat de les “pochas”

“Rodaballo con su “Kokotxa”“: no vaig fer la foto… però havent provat tants turbots com he provat, em va sobrar la “kokotxa” que és com les seves espines fregides. Era massa sec.

“Cochinillo Asado con “Bolao” de Tomate y emulsion de Ibérico”: tampoc vam fer la foto…El que era el cochinillo estava bo, molt cruixent per fora i suau per dins. El “bolao” de tomaquet tornava a pecar de dolçor, massa sucre! El Pol comenta que els meus pares el fan molt més bo al forn de casa

“Leche y Uva, Queso y vino en Evolución paralela”: la taula dels formatges, dels seus veins francesos. La gràcia era com d’esquerra a dreta anava pujant el sabor del formatge. Acompanyat d’un vi dolç em va agradar molt, sobretot amb els primers, més suaus.

“Cerezas del Jerte y albaricoque al Kirsch, piedras de vainilla”: les cireres boníssimes, estaven farcides d crema de cireres amb Kirsch. Les pedres de vainilla, altre cop massa sucre!

Jo no sóc un gourmet especialitzat, i tot i que em va agradar molt, considero que ja hem anat a uns quants restaurants per creure que aquest té un preu desorbitat pel que ofereix,i sap greu perquè precisament no és barat… tot i que estava molt bo, els 400 euros que et pots deixar per dues persones no estant justificats i potser li sobra alguna estrella. I no és que no sorprengués, els plats tenien tots el seu puntet d’originalitat, però els contrastos de sabors no eren del tot impresionants com  a altres llocs més barats amb els que he gaudit més (com per exemple el Capritx, a Terrassa, amb una estrella michelín i un menú degustació de 45 euros, o l’últim que vam anar a Menorca, Sa pedrera des Pujol, que em va sorprendre amb uns plats exquisits).

4 responses to “Restaurant Akelaré – Donostia

  1. escarlata

    la verdad que ya entiendes bastante, os debemos un foie con pasta de hojaldre

  2. Lu

    i una fideuàaaa nyaaam!!! ayer cené un arroz negro en La picoteca (delante del ayuntamiento) 5 euros! estava de muerte!!! teneis que ir yaaaa!! =)

  3. POOL

    A tu et costa molt de menjar foie?? MENTIDA! en tot cas foie micuit, o com diuen a l’akelarre, foie a la sartén. El foie tal qual te’l menjes com aigua xD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: