Macarrons amb llavors de rosella

Fa un temps vaig anar a un restaurant on a la mantega hi havia llavors de rosella i em va agradar la idea. I l’altre dia al supermercat vaig veure una bosseta i vaig pensar “calla que faras el mateix!”. El problema és que de mantega normalment no en mengem gaire, així que vaig pensar que podria aprofitar les llavors per afegir a altres llocs, i així han sortit aquests macarrons, que són el meu dinar de tupper d’avui!

Ingredients

per una persona

– 60 gr macarrons (pes sense coure)

– 1 pastanaga

– 1/2 carbassó

– 1 tasseta mongetes verdes

– 4 branquetes cibulet

– 1 cullerada de llavors de rosella

– 40 gr formatge ratllat

– 1/2 pastilla caldo vegetal

Com es fa?

1.posa a bullir l’aigua per a coure els macarrons amb la pastilla de caldo vegetal

2. talla a dauets la pastanaga, el carbassó i les mongetes. Posa en una paella amb una cullerada d’oli i salpebra. Afegeix una mica de l’aigua dels macarrons i tapa-ho que es vagi coent.

3. posa a coure els macarrons. Un cop estiguin al dente. retira l’aigua que sobra deixant-ne una mica. Afegeix les verdures ja cuites, el formatge ratllat, el cibulet tallat a trossos i les llavors. Ja està llest per servir!

Informació nutricional:

Aquest plat és perfectament un plat únic, ja que conté 1 de les 4 racions diaries de cereals i pastes que cal menjar al dia (60-80 g de pasta equivalen a una ració), 1 de les 2 racions diaries de verdures (150 g equival una ració) i 1 ració de làctics de les 2-4 que cal fer al dia (40 g formatge madur equival a una ració).

Els que us preocupeu per si no mengeu moltes proteines, penseu que de carn i ous tansols són 3 racions a la setmana i una ració és un filet petit, 1/4 de pollastre o 2 ou,  així que no cal i no convé menjar carn cada dia!. Acompanyat amb una fruita o un iogurt ja tens un dinar complet i facil de dur amb el tupper!

A més, les llavors són molt beneficioses per a la salut, les de rosella en concret, són un calmant nerviós per a l’organisme, així que si esteu estressats, ja sabeu!

Flaó ràpid

El Flaó és un pastís de formatge tipic d’Eivissa. Els meus pares fan la versió “tradicional” d’aquest pastís, però l’altre dia tenia menta a casa i vaig pensar…potser amb el que tinc a la nevera el puc mig improvitzar, i va quedar molt autèntic!

Ingredients

– 3 formatgets burgos
– una mica de formatge de rulo de cabra
– 1 yogur
– 100 gr sirope d’agave
– 50 gr menta ( i algunes fulles per sobre)
Per la massa:
– 100 gr mantega fosa
– un gotet anís (jo vaig posar-hi pacharán)
– 260 gr galetes

Com es fa?

1. aixafa els formatgets burgos i el formatge de cabra. Barreja-ho amb el yogur i el sirope. Reserva

2. talla la menta a trossets petits. Barreja-ho amb la mescla de yogur

3. tritura les galetes maria i posa-les en un motlle. Afegeix l’anís i la mantega i aixafa-ho amb una forquilla fins que et quedi una massa compacta.

4. posa a sobre la massa de galeta la mescla de formatge i yogur.

5. Posa al forn a 180º uns 35 minuts, fins que al punxar-ho el pal  surti net.

Ben freda està bonissima i és molt refrescant!

 

Pizza de verdures sense massa

Fa poc m’he comprat un llibre de cuina vegetariana i vaig veure una recepta que em va cridar molt l’atenció. Era una Quiche de verdures però tenia la particularitat que no necessitaves tenir massa brisa per fer-la. Així que ahir, mirant les verduretes que tenia per casa vaig decidir provar a veure què sortia (modificant una mica la recepta, on tansols hi posaven pebrot i carbassó). Va quedar molt molt bona i mireu com sembla una pizza!

Ingredients

– 1/2 carbassó
– 1/2 patata
– 1/2 alberginia
– 1 ceba petita
– 1 pastanaga
– tomaquets cherry
– una cullerada de pesto
– 2 ous
– 50 cl llet

Com es fa?

1. Talla totes les verduretes a rodanxes fines. Posa-les a una paella amb una cullerada d’oli durant 3-4 minutets a foc ràpid.

2. engega el forn a 200º. Barreja els ous amb la llet i el pesto. salpebra al gust

3. en una safata posa-hi totes les verduretes ben exteses, que cobreixin tot el motlle. per sobre posa-hi la mescla d’ous i posa-ho al mig del forn durant uns 25 minuts (fins que vegis que la massa és consistent).

Restaurant Akelaré – Donostia

Aquest cap de setmana el Pol i jo hem anat a San Sebastian i allà no podia faltar anar a algún dels millors restaurants de la zona, l’Akelaré, amb 3 estrelles Michelín. En un restaurant així tot compta, i l’entorn és preciós. L’espai de l’Akelaré és semblant a un hexagon, tot envitrallatamb vistes a l’oceà. A més les taules són molt intimes i grans, aportant comoditat. El servei és molt correcte: just entrar t’acomoden i et porten la carta. Pots triar entre dos menús degustació o la carta i després un somelier t’ajudarà amb el vi. Pel que fa el Somelier ens va tocar un noi molt jove i trempat que no va tenir pegues en bromejar en política i en recomenar-nos un vi sense preguntar què haviem triat. Espero que li haguéssin dit abans perquè no sóc de l’opinió que tot queda bé amb un menú degustació basat sobretot en peix, i demanant un negre, no tots queden bé! Pel que fa el menú, aquest era de 8 plats (dos d’ells no tenen foto, ens vam oblidar!! coses del directe!) i ens van donar instruccions d’ús i tot!

Gel de tomàquet d’albahaca amb esponja de ceba, sals de bany marines, crema de idiazabal i cóctel oral: L’aperitiu. El cóctel, que era de cava, estava boníssim, però la crema d’idiazabal (el meu formatge preferit!) no em va semblar d’idiazabal, em va decepcionar. Les sals de bany, bonissimes, amb el gustet a gamba a la planxa…mmm!

“Xangurro en esencia sobre Blini de su Coral y Gurullos”: el Xangurro és típic del país basc, per tant podem dir que aquí es jugava l’honor de la cuina basca xd i estava realment bo. L’acompanyant simulava arròs però en realitat eren granets de farina, molt bons. Un plat molt correcte

“Navaja con pata de Ternera“: calia combinar cadascunad e les tres coses que veieu al plat. La gràcia era que la carn no era exactament carn, sinó una gelatina feta del seu aroma.

“Foie Fresco a la sarten con “escamas de Sal y Pimienta en Grano””: A mi em costa molt de menjar foie. M’agrada però la textura se’m fa dificil. Aquest me’l vaig acabar tot! La única pega, la dolçor. La sal no era sal sinó una mena de sucre, i el pebre eren granets d’arròs.

“Mosaico de Pochas en Ensalada”: per mi un plat català, doncs el mosaic era com una mena d’escalivada i les bledes…el que mengem quan anem a Sant Llorenç junt una bona botifarra. No em va acabar d’agradar el contrast, no hi havia cruixent, que hagués anat bé per la farinositat de les “pochas”

“Rodaballo con su “Kokotxa”“: no vaig fer la foto… però havent provat tants turbots com he provat, em va sobrar la “kokotxa” que és com les seves espines fregides. Era massa sec.

“Cochinillo Asado con “Bolao” de Tomate y emulsion de Ibérico”: tampoc vam fer la foto…El que era el cochinillo estava bo, molt cruixent per fora i suau per dins. El “bolao” de tomaquet tornava a pecar de dolçor, massa sucre! El Pol comenta que els meus pares el fan molt més bo al forn de casa

“Leche y Uva, Queso y vino en Evolución paralela”: la taula dels formatges, dels seus veins francesos. La gràcia era com d’esquerra a dreta anava pujant el sabor del formatge. Acompanyat d’un vi dolç em va agradar molt, sobretot amb els primers, més suaus.

“Cerezas del Jerte y albaricoque al Kirsch, piedras de vainilla”: les cireres boníssimes, estaven farcides d crema de cireres amb Kirsch. Les pedres de vainilla, altre cop massa sucre!

Jo no sóc un gourmet especialitzat, i tot i que em va agradar molt, considero que ja hem anat a uns quants restaurants per creure que aquest té un preu desorbitat pel que ofereix,i sap greu perquè precisament no és barat… tot i que estava molt bo, els 400 euros que et pots deixar per dues persones no estant justificats i potser li sobra alguna estrella. I no és que no sorprengués, els plats tenien tots el seu puntet d’originalitat, però els contrastos de sabors no eren del tot impresionants com  a altres llocs més barats amb els que he gaudit més (com per exemple el Capritx, a Terrassa, amb una estrella michelín i un menú degustació de 45 euros, o l’últim que vam anar a Menorca, Sa pedrera des Pujol, que em va sorprendre amb uns plats exquisits).